Camarasa: “El meu somni no era alçar la Copa, el somni era celebrar un títol amb el meu equip"

Parlar de Paco Camarasa és parlar de tota una autèntica llegenda del Valencia CF, al qual va arribar amb només 13 anys i al qual va pertànyer durant quasi tretze temporades com a futbolista del primer equip. En l'actualitat és el seu delegat i un dels exjugadors amb més partits i minuts en la història blanc-i-negra. Per eixe motiu, reconeix a VCF Media que la seua vida pertany al Club de Mestalla i que l'estadi és més que la seua segona casa. És un home de Club, sens dubte.


D'unes proves al Valencia CF

La meua arribada al Valencia CF va ser una mica mitja casualitat, era l'època en la qual el VCF feia unes proves a Paiporta on tots els equips de la zona de la Mancomunitat portaven tres o quatre jugadors. Jo vaig anar amb dos o tres amics a fer el partidillo i ací em va oferir el Benimar llavors, el capellà del VCF, anar a Benimar i quan quasi ja estava fet va aparéixer el Valencia CF.



Amb 13 anys ja va entrar en l'Acadèmia

Vaig arribar al Valencia CF amb 13 anys, l'últim any d'Infantil. Vaig passar al cadet, cadet juvenil, juvenil, Mestalla i al primer equip. Entrenava amb el primer equip, però jugava sempre amb el filial. I en un partit contra la Real Sociedad a casa vaig ser convocat pel primer equip. Record que estava en la banqueta i faltaven deu, quinze minuts i jo ja estava posant-me les botes, a punt per a preparar-me amb el Mestalla. Però vaig debutar els últims cinc minuts contra la Real Sociedad. Era el primer partit i jo vaig eixir a Mestalla. Quan vaig trepitjar el camp, estava el camp ple i jo no veia a ningú, només veia el terreny de joc, el camp, els companys, el contrari.



Exigència dels seguidors

L'afició és molt exigent, bastant exigent, és molt fidel perquè no recorde el Mestalla a meitat de camp, sempre està pràcticament ple, tres quarts de camp.



Tres entrenadors clau en la seua carrera

Em quede amb els tres primers tècnics que vaig tindre, amb Di Stéfano que em va fer pujar, amb Esparrago que va ser el que em va consagrar en la primera plantilla i, després, amb Hiddink que va ser el que millor rendiment m'ha tret a mi



Un company i amic

Com a company i amic em quede amb Fernando Giner, perquè continuem sent amics. Vam ser companys i, tal vegada, dels quals he jugat i conviscut amb ell és amb el qual millor relació tinc…



Aquell títol de Sevilla en 1999

Ells van decidir que jo alçara la Copa. M'hauria sigut igual, el meu somni no era alçar la Copa, el somni era celebrar un títol amb el meu equip i pertanyer a l'equip. I això per a mi va ser el més gran que m'ha passat a nivell esportiu



Un estadi que és més que un estadi

Mestalla és per a mi com la meua casa, el tòpic de dir que és la meua casa, porte ací en el club vestint eixa camiseta des dels 13 anys. No he deixat cap any de vestir, de portar este escut, parlar de Mestalla, quasi he fet més hores a Mestalla que a la meua casa, el club dels meus somnis, on m'he criat, on m'he format, he crescut, ho tinc tot a Mestalla.



ESCOLTA L'ENTREVISTA COMPLETA EN VCF MEDIA