Els records de Voro en la seua volta a Logronyo

Tornar a Logronyo sempre és especial per a Voro. Allí va posar fi a la seua etapa com a futbolista professional vestint l'elàstica del CD Logroñés, on va arribar al desembre de 1996 procedent del RC Deportivo.

Voro recorda que a pesar que el conjunt de La Rioja ocupava una posició de promoció de descens, “era un club amb solera, a jugar en un estadi acollidor com Las Gaunas i a una bona ciutat”. Va signar dos temporades i mitja, fins al 30 de juny de 1999, sent indiscutible tant per a Líber Arispe com per a Carlos Aimar, que va agafar les rendes de l'equip en la jornada 20. Es van aconseguir encadenar dos triomfs consecutius davant el Sevilla FC (1-4) i el Valencia CF (2-1), partit que no va jugar Voro per sanció, que van semblar ser l'enlairament de l'equip, però va ser un refleix i l'equip va descendir a Segona Divisió.

“L'experiència esportiva no va ser bona, baixem, però eixe estiu es va preparar un projecte per a tornar a Primera”, recorda Voro, temporada en la qual va assumir la direcció tècnica Víctor Muñoz, amb la idea de tindre molta possessió de pilota, jugar amb la defensa avançada, pressió alta en camp contrari… “La veritat és que tampoc ens va anar bé”, apunta l'actual Team Manager del Valencia CF.

L'equip de La Rioja no va guanyar fins a la 10a jornada enfront del CD Leganés i es va coquetejar amb la zona de descens a Segona B, una situació que va propiciar que hi haguera fins a tres entrenadors, aconseguint la permanència amb Marco Antonio Boronat: “Va vindre amb una altra filosofia i aconseguim salvar la categoria”. Voro continuava sent indiscutible i després d'un partit davant el CF Extremadura de Rafa Benítez el 8 de febrer de 1998, en el qual va vore la cinquena targeta groga, va començar un calvari en el seu genoll esquerre amb la qual es va posar fi a la seua carrera com a futbolista professional.

Voro va voler aprofitar la setmana de descans per a reforçar la zona del tendó rotulià de la seua cama esquerra, ja que sentia unes molèsties a conseqüència del desgast d'una vida esportiva en la qual no havia tingut lesions de gravetat, més enllà de les provocades per colps. Però alguna cosa va ser mal. “Després ja no podia entrenar, em feia mal la zona i ja no em vaig recuperar”, recorda Voro amb nostàlgia. Va visitar al doctor Borrell a Barcelona i li van operar, veient que patia una lesió degenerativa. Va tardar a recuperar-se, però no tenia força a la cama esquerra. Va tornar a passar pel quiròfan sense aconseguir solucionar les molèsties i va haver de deixar el futbol professional sent futbolista del CD Logroñés, club que va desaparéixer en 2009.

“Sempre hi ha hagut un encant en els partits entre el CD Logroñés i el Valencia CF, encara que ara ens enfrontem al UD Logroñés”, que va nàixer en 2009 a partir del CD Varea. “Logronyo és una ciutat que m'encanta, és xicoteta i molt acollidora, la gent és molt pròxima, tinc molts amics allí perquè vaig estar molt a gust, encara que, per desgràcia, no ens van acompanyar els resultats”, recorda Voro a VCF MEDIA. En l'equip de La Rioja va coincidir amb jugadors com Jorge López, Ochotorena, Abadía, Cedrún, Quique Álvarez, Xavi Roca, Nayim, Marcelo Tejera, Rubén Sosa…

Són molts els records que guarda en el seu domicili Voro, fotografies i camisetes del ja desaparegut CD Logroñés, com la que va jugar enfront del Villarreal CF el 30 de novembre de 1997, al qual van guanyar 3-1, amb un doblet de Jorge López i un altre punt de Jubera. “En el vell Lass Gaunas hi havia bona gespa, però quan plovia es embarraba”, apunta Voro, que este dimecres tornarà a Logronyo, com ja va fer en l'edició de la Copa de 2010.