Ferran Torres: “El pastís amb l'escut del Valencia CF ha estat present en tots els meus aniversaris”

Este dissabte serà un dia especial per a Ferran Torres. El ‘20’ compleix 20 anys i ho fa, curiosament, en 2020, el seu any per molts motius. L'extrem de Foios celebra un any més creixent com a futbolista i com a persona al Valencia CF, com sempre. “He viscut pràcticament tots els anys de la meua vida al Valencia CF o en l'Acadèmia VCF i el pastís amb l'escut del València CF ha estat present en tots els meus aniversaris”, comenta a VCF MEDIA. Ho fa a més en una data singular, el 29 de febrer, un dia que només es dóna cada quatre anys.

Es dóna la casualitat que els anys de traspàs són especials per a Ferran i no sols pel fet de poder complir anys -i celebrar-lo- en el dia que realment va nàixer, sinó perquè a més en el futbol han sigut clau per a ell. Nascut en el 2000, en 2004 complia quatre anys i va anar llavors quan li van regalar la seua primera pilota de futbol, com no, amb l'escut del Valencia CF. En 2008, quatre anys després, ja era jugador de l'Acadèmia VCF, i va tindre l'oportunitat de veure al Valencia CF proclamar-se campió de Copa del Rei en el Vicente Calderón, on va acudir amb tota la seua família. Allò li va marcar per a tota la vida i ací va nàixer la seua ambició per guanyar algun dia un títol amb l'equip de la seua vida.

“Recorde que tenia a Manolo el del Bombo en la fila de darrere, estava fent soroll durant tot el partit (riu), però va ser una cosa molt bonica, una experiència que la porte amb mi tota la vida”, relata el futbolista. Va ser un record inesborrable. El 2012 també va ser important per a ell. Feia el salt al futbol onze i encara que ja destacava com un talent a tindre molt en compte va haver d'afrontar l'adversitat i superar-se en un moment decisiu en el seu trajecte des de la base fins a l'elit. Ell mateix ho explica: “Va ser complicat, vaig experimentar un creixement de 12 centímetres en un estiu, en tot just tres mesos… Quan vaig tornar de l'estiu semblava "patoso", tenia alguns problemes per a coordinar i jugar com abans… Em va costar i vaig haver d'adaptar-me”. Com sempre, a major repte, major és la seua resposta. Aquella prova li va servir per a aprendre com reaccionar davant l'adversitat i ser encara millor.

Quatre anys més tard, en 2016, el rendiment de Ferran era tan bo que li va servir per a consolidar-se com un dels principals valors de la seua generació amb la selecció espanyola. Anomenat per primera vegada al setembre de l'any anterior, 2016 li va servir per a convertir-se en un ‘fix’ de les categories inferiors de la RFEF, on ha guanyat EURO Sub-17 i Sub-19 i ha sigut subcampió del món Sub-17, sense lloc a dubte algunes de les experiències més destacades de la seua etapa formativa. El 2016 va ser un any clau per a l'extrem, va debutar també amb el VCF Mestalla i la seua progressió va adquirir una altra velocitat: “Cada vegada em sentia millor, començar a anar a la selecció va ser una experiència més. Aquell any va ser especial”.