Milers i milers de valencianistes rendeixen tribut als campions de Copa pels carrers de València

Eren les cinc de la vesprada i el sol en el més alt del cel. El tematizado avió del Valencia CF aterrava, per fi, en l'aeroport de Manises procedent de Jerez, lloc de concentració dels blanc-i-negres. Eixe color especial de Sevilla va continuar molt viu a la nostra ciutat i encara més quan els campions de la Copa del Rei es van pujar al bus descobert amb el preuat i anhelat trofeu per a arribar pels carrers de la ciutat a la seua casa, a Mestalla. Després de gaudir en terres andaluses de la preuada Copa tocava fer-ho amb els seus, amb la seua gent.



Tots i cadascun dels integrants de la plantilla valencianista se sentien immensament feliços per la gent  del Benito Villamarín. Abillats amb una samarreta commemorativa amb el lema ‘Un sentiment etern’ i el nom de tots els futbolistes que han participat en l'èxit copero, els capitans, els tècnics, els integrants del ‘staff’ i la resta dels jugadors van comprovar de prop com milers i milers d'afeccionats els rendien tribut als campions de Copa.



L'eixida des de Manises va ser el preàmbul a la festa que s'acostava en l'Avinguda del Cid. No cabia una ànima en els vorals i xiquets, xiquetes, pares, avis i àvies mostraven el seu orgull a l'escut i l'afecte als seus herois. Gabriel Paulista i Jaume van assumir en un primer moment el protagonisme amb la Copa que no la soltaven en cap moment, mentre la gent volia una salutació, un crit, una mirada dels seus campions.



I això va succeir. Per moments, l'autobús anava a molt poca velocitat, perquè no podia superar la marea valencianista. Per a molts era el seu primer títol i per al Valencia CF la seua primera gran alegria després d'onze anys sense assaborir un trofeu. Aquesta plantilla de vertaders valents, que ha patit moltíssim durant la primera meitat de temporada, ha demostrat sempre el seu caràcter competitiu i els Rodrigo, Parell, Kondogbia, Gayà, Santi Mina i companyia saltaven damunt del bus, s'abraçaven i al·lucinaven amb la impressionant comitiva que li va acompanyar des de Manises a Mestalla.

A penes van ser dotze quilòmetres, però van semblar dos-cents. A l'arribada del bus descobert pel carrer Guillén de Castro l'expectació va ser encara major. Tants anys de sofriment, de lluita, d'esforç, de poques alegries van motivar el devessall valencianista per la capital. ‘Quina barbaritat, quina bogeria, quina passada’, van ser algunes de les frases que els jugadors es deien entre ells mentre observaven la gran quantitat de gent que volia homenatjar-los.



Les Torres de Quart i Serrans van ser també testimoni d'una altra història meravellosa, en aquesta ocasió esportiva. Eren les 18.50 hores i el bus descapotable s'acostava al moment cim de la vesprada, arribar a Mestalla. La zona dels Ponts de l'Exposició, de les Flors i, finalment, l'Avinguda de Suècia també estaven abarrotades d'afeccionats valencianistes. Este diumenge 26 de maig de 2019 entra en els llibres d'or d'este Club Centenari que ha acabat la temporada de la millor forma possible.



La recompensa de la Copa va fer molt feliç a molta gent, moltíssima. Especialment a aquest cos tècnic format principalment per Marcelino García Toral, Rubén Uría i Ismael Fernández, els capitans d'un grup humà fantàstic que, entre tots, han sigut capaços de situar al Valencia CF de nou on es mereix, en l'elit del futbol nacional i internacional. Per eixe motiu durant el trajecte no pogueren dissimular la seua enorme satisfacció pel treball ben fet. Ells són part molt important d'una brillant temporada del Centenari en la qual l'equip de Mestalla ha sigut campió de Copa, quart en LaLiga i classificat per a la Champions League 2019-20 i semifinalista de l'Europa League.



Més de dues hores després d'eixir de l'aeroport de Manises, sí, dues hores després, els jugadors i tècnics arribaven a les 19.10 hores a les portes de Mestalla, on els esperava la seua benvolguda afició, la que sempre ha estat al seu costat en els mals moments i, com no, en els especials com aquest màgic final de temporada. Sens dubte, un recorregut que tot el Valencia CF recordarà sempre en els seus cors. Felicitats a tots.