Tal dia com hui, el 5 de maig de 2002, el Valencia CF es proclamava campió de LaLiga. La perspectiva del temps no ha fet més que confirmar esta etapa com una de les més glorioses en la història del club. En La Rosaleda de Màlaga, davant més de 3.000 aficionats valencianistes que es van donar cita en les graderies (molts van viatjar sense entrada), el conjunt dirigit llavors per Rafa Benítez conquistava el seu cinqué títol de LaLiga gràcies a una victòria fonamentada en els gols d'Ayala (aquella imatge demanant calma va quedar per a la història) i Fabio Aurelio. La força del bloc es va imposar per a guanyar 31 anys després d'aquella vesprada mítica de Sarrià amb Di Stéfano en la banqueta un títol que durant anys havia semblat inaccessible.
Des del triomf en la primera jornada contra el Real Madrid fins a la celebració del títol passada per aigua i les relliscades de jugadors com Ayala, amb les consegüents riallades en el túnel de vestuaris... La temporada va estar plagada de moments emocionants i que s'han convertit en part de la mística valencianista. Els moments més difícils, que n'hi va haver, l'heroica remuntada de Montjuïc, el pols fins al final amb un Real Madrid plagat d'estreles, l'accelerada definitiva les últimes huit jornades de campionat, l'explosió de goig en aquella nit contra el RCD Espanyol en la qual Mestalla va assaborir el títol i que va ser l'avantsala de l'assalt definitiu a Màlaga… L'equip va saber sobreposar-se a totes les dificultats competint a base de personalitat, sempre amb autoritat i eficàcia, i va aconseguir alçar la copa.
El Valencia CF i la seua afició van demostrar en 2002 la seua grandesa renovant la seua il·lusió i rearmant-se després de la final de Champions perduda a Milan davant l'FC Bayern. El moment més difícil només era el principi d'una etapa triomfal. I és que aquell equip que ja venia donant mostres d'èxit amb la consecució de la Copa de 1999 i les dos finals continentals es va convertir en una màquina perfecta, que esclafava per solidesa i il·lusió. LaLiga 2001-02 va donar peu a la irrupció de jugadors icònics com a Baraja, que va ser protagonista en els moments decisius, va suposar la consolidació de Aimar, va superar qualsevol expectativa entorn de la figura de Rafa Benítez, que prenia el testimoni d'Héctor Cúper, i va propiciar l'arribada de jugadors com a Curro Torres, Mista, Rufete o Gonzalo de los Santos, jugadors que van ajudar a consolidar un Valencia CF campió.