Tal dia com hui… el 4 de maig de 1999 ens va deixar el primer gran president campió de la història del Valencia CF, Luis Casanova Giner. Als 90 anys va morir a Oliva amb tota una vida dedicada a treballar per i per al Club de Mestalla, ja que va deixar un impressionant llegat durant el seu mandat com a màxim dirigent blanc-i-negre des de 1940 fins a 1959. En esta etapa, una de les més brillants del Valencia CF en els seus 101 anys de vida, l'equip va conquistar tres títols de Lliga i tres de Copa. Va ser tal la seua importància i rellevància en el valencianisme que, durant dues dècades i mitja, el camp de Mestalla va portar el seu nom. Amor incondicional a l'escut de la ratapinyada, apassionat pel seu treball, emprenedor, valent, visionari…, Luis Casanova es va deixar l'ànima i bona part dels seus recursos econòmics perquè el seu Valencia CF fóra molt rellevant en el futbol espanyol i el va aconseguir.
Se li recorda com el dirigent perfecte en una època molt complicada, en la qual va ser capaç de transformar, modernitzar i professionalitzar el Valencia CF no sols a nivell esportiu, en el qual va ser sempre una persona molt pròxima als jugadors, sinó a nivell social, infraestructures, etc. Com a soci ja va gaudir de l'ascens a Primera i en 1934 va veure perdre al seu equip ja en la llotja en la final de Copa davant el Madrid FC. Un any més tard va passar a formar part de la directiva de Francisco Almenar com a vicepresident i, fins i tot, va arribar a ser president en funcions en l'organització de la final de Copa de 1936. Quan va acabar la Guerra Civil, amb l'equip i l'estadi que havien quedat destrossats per aquest conflicte bèl·lic, el Valencia CF es va reorganitzar de nou i Luis Casanova va demostrar el seu gran amor al Club amb una labor encomiable, al costat d'Eduardo Cubells i Luis Colina, i un enorme esforç econòmic, ja que va arribar a retardar la data de les seues noces per a invertir tot la seua capital en la reconstrucció de l'estadi.