Un Valencia CF de Champions venç al Chelsea FC amb un gol d'estratègia obra de Rodrigo (0-1)

Els futbolistes reconeixen sentir un pessigolleig pel seu cos quan escolten l'himne de la Champions, són partits especials, d'una exigència màxima i el Valencia CF va recuperar a Stamford Bridge la seua versió “Champions”. La d'un equip seriós, ambiciós, que va saber interpretar el partit a la perfecció, traient el manual de Celades per a les accions d'estratègia… i aconseguint una victòria de molt de prestigi amb un gol de Rodrigo.

Amb l'entrada de Kondogbia en l'eix de la medul·lar, Celades va moure la peça de Coquelin a la banda dreta, estant molt atent a les incorporacions de Marcos Alonso. Cheryshev va ocupar el flanc esquerre. I el sistema era flexible; en defensa era un 1-4-4-2 que es transformava al 1-4-3-3 en atac. Eixe era el pla per a l'estrena en la Champions, i encara que inicialment la pilota el controlava el Chelsea FC, la realitat era que no aconseguien crear perill. I a la mínima que el Valencia CF podia sentir-se amenaçat… irrompia amb força i contundència Gabriel Paulista a l'encreuament.

Sense desesperar-se, a poc a poc l'equip va començar a trobar a Rodrigo. Què jugadorazo! L'hispà-brasiler es despenjava entre línies, apareixia per la banda dreta i la seua qualitat unida a la intel·ligència en les seues decisions van encendre el senyal d'alarma en el conjunt local. Amb Gameiro de ‘9’, el Valencia CF va començar a combinar de primeres i donava gust veure-ho. Només va faltar, que no és gens fàcil, concretar alguna d'eixes accions trenades més pròpies d'una partida a la Play.

Parejo no va arribar a un lliurament de Coquelin en el minut 25, a Gameiro li va robar la pilota Tomori quan es disposava a rematar, després Rodrigo va provar fortuna amb un tret llarg que va donar en Gameiro… Dominava clarament el Valencia CF, disposat a donar un colp damunt de la taula, al qual només se li encongia el cor amb les rematades de Willian abans d'arribar al descans. Esment especial la rematada en la prolongació del primer temps, però ací va aparéixer Cillessen com un gegant per a repel·lir la violenta rematada.

No va variar el guió després del descans. Serietat màxima arrere, sense patir, fins de nou anar avançant metres. I amb un ‘gran’ Kondogbia, omnipresent recuperant pilotes i jugant de primeres. En el minut 55 de partit, un servei de cantonada cuinat en botica va estar molt prop d'acabar en gol, però la rematada de Gameiro després d'un perfecte desmarcatge va marxar alt. Quina llàstima! Prompte va arribar la rèplica, però va tornar a aparéixer Cillessen per a traure una mà salvadora evitant el gol de Marcos Alonso de falta directa. Una parada per a gaudir veient-la repetida.

Una cosa bona anava a arribar, perquè eixa acció no li va ficar l'esglai en el cos al Valencia CF, que continuava traient les seues ungles buscant el gol. El vestuari tenia gana de victòria. I una de les formes per a arribar al gol és l'estratègia. La mà de Celades es va notar en eixa faceta, s'interpretaven bé les accions, només va faltar finalitzar-les bé, objectiu que va complir Rodrigo després d'un excel·lent servei de Parejo en el minut 74 de partit. El grup es va fondre en una pinya. Rodrigo va esclatar d'alegria, com tots els seus companys i la banqueta. S'ho mereixien. Anem!

S'havia fet el primer pas, calia conservar eixe avantatge i va arribar el moment de patir. El Chelsea FC va penjar moltes pilotes a l'àrea, i en un d'ells l'esfèric va colpejar a la mà de Wass. Va intervindre el VAR, el col·legiat es va acostar a la pantalla i va decidir assenyalar penal. No hauria sigut just l'empat. Barkley li va demanar a Willian llançar la pena màxima, va assumir la responsabilitat i el jugador del Chelsea FC va enviar la pilota alta, fregant el travesser. Vamossss! Encara calia patir, però quan una pilota amenaçava la porteria valencianista apareixia Cillessen, com va tornar a ocórrer en el minut 93 de partit amb una altra falta llançada per Marcos Alonso. I es va acabar, sumant tres punts d'un gran valor per a iniciar la Champions League amb bon peu. Chapeau!