Voro: “El Valencia CF per a mi és tot, és la meua vida”

Parlar de Voro González és parlar d'un home de club, de tota una institució. Jugador, entrenador del filial, tècnic del primer equip, delegat i actual director d'organització del primer equip del Valencia CF. Huit temporades, 288 partits, 10 gols, un descens a Segona Divisió, un ascens immediat a Primera, molt bones classificacions en Lliga i moments molt especials a Mestalla. VCF Media va parlar amb esta llegenda del valencianisme en la Ciutat Esportiva de Paterna i va repassar el seu passat com a futbolista del conjunt blanc-i-negre que compleix 100 anys.



De ‘L’Alcudia al Valencia CF

Vaig arribar al VCF com qualsevol xaval, estava jugant al meu poble, estava jugant amb edat juvenil en el primer equip del meu poble que, llavors, estava en Regional Preferent. Venien a veure'm, tenia edat juvenil i, al final de temporada, va vindre el VCF i vaig jugar en el VCF juvenil. Després vaig haver d'anar-me al servei militar a Tenerife i d'ací vaig poder jugar al Tenerife, que era Segona Divisió. Em va ser molt bé, vaig poder créixer com a futbolista, havia jugat al Mestalla en tercera, jugar en Segona A la veritat que per a mi era important. I ja vaig vindre directament al primer equip del VCF per a la temporada 1985-86.



Estrena davant el Valladolid i arribada d'Espàrrec

El record que se't queda és el del debut. Record perfectament que va ser el primer partit de Lliga de la temporada 85-86 contra el Valladolid i guanyem 2-1. La primera temporada de Espárrago veníem de l'anterior de patir per a no baixar, i la veritat és que vam fer una gran campanya, quedem tercers, ningú s'ho creia, I a l'any següent amb la mateixa filosofia, amb el mateix entrenador Espárrago i incorporació de nous jugadors aconseguim el segon lloc, això era molt meritori en aquella època. Recorde un partit davant el Barça a casa que guanyem 2-1 i vaig fer el primer gol, també la remuntada al Madrid que anàvem perdent fins al 89 o 90.



Ser valencià i valencianista

Per a un futbolista que és d'ací, el fet de poder dir que has jugat en el primer equip del Valencia CF en Primera Divisió, per a mi és el que sempre perseguia. Va ser una època fantàstica, primer perquè llavors no és com ara, només podia haver-hi dos jugadors estrangers en l'equip. De fet, jo durant els meus huit anys he jugat amb huit o deu jugadors. Érem sempre els mateixos, anàvem de vacances, de viatges.



Huit anys en l'equip

En aquella època, com ara, era molt complicat poder aconseguir títols perquè Reial Madrid, Barcelona, Barcelona i Reial Madrid copaven en Lliga els primers llocs. El fet de jugar huit anys en el teu equip, els arrelaments que fas no solament el que és vestuari, en tot el que és el club, i tot el que és València, al final ens coneixem tots.



Un estadi únic

Mestalla suposa la teua casa, la que vius i la que esportivament treballes. Suposa un orgull formar part d'esta entitat històrica amb 100 anys, el Valencia per a mi és tot, és la meua vida, viu ací i estic molt orgullós de pertànyer a aquesta entitat.